|
|
Turisme per a tots.
Com prefereixes passar la teva estada a Blanes. Oferta turistica de la
nostra Vila. Patrimoni
Una passejada pels carrers de Blanes
El carrer principal i
plaça pública de mercat des del s. XV fins l’any 1914, és el carrer Ample.
Aquí s’hi poden trobar la majoria de cases senyorials de la Vila. A la
vorera nord del carrer encara s’hi poden veure algunes de les arcades dels
antics porxos medievals de la plaça. Al cim de la que dóna entrada al
carrer Gibert hi ha la fornícula dels copatrons de la ciutat, sants Bonós
i Maximià. Dos sants suposadament martiritzats pels romans i venerats des
del s. XVII
 La Font Gòtica. Aquesta font, situada costat per costat del teatre
municipal, és una peça magnífica de l’arquitectura gòtica civil. És gairebé
única en el seu gènere. Va ser construïda pels volts de 1438 a instància
de la vescomtessa de Cabrera Violant de Prades i de l’influent gremi de
Paraires mitjançant un pacte amb els jurats de la Vila, segons el qual,
aquests havien de tenir cura de la seva conservació.
La plaça dels Dies Feiners, el primer lloc on s’hi va fer mercat.
 L’edifici de
l’Ajuntament. La façana data de finals del s. XVI i va ser
rehabilitada l’any 1929. Presenta una gran porta amb arc de mig punt amb
dovelles coronat per un vell escut del comú, amb la creu dels Blanes. En
aquesta façana també s’hi pot observar un delicat treball decoratiu de
mitjans segle XX a base d’esgrafiats amb al·lusions als oficis i activitats
de la Vila. L’altra façana de l’Ajuntament és la que dóna al passeig de
Dintre i és la més moderna. Va ser construïda a partir d’un projecte de
remodelació de 1866 de l’arquitecte gironí Martí Sureda Deulovol i està
decorada amb dos escuts, un dels quals conté les sigles F.E.R.T. Aquestes
sigles equivalen a Fortitudo Eius Rhodum Tenuit que era el motto de la
casa de Savoia, a la qual s’havia vinculat l’origen de l’escut municipal.
 L’Església Parroquial de
Santa Maria i el Palau Vescomtal de la casa de Cabrera. Per arribar-hi la
manera més directa és, des del carrer Ample, pujar a través del carrer
Nou, un carrer obert el s. XV que conserva diverses cases d’aquesta època.
El Palau Vescomtal va ser bastit juntament amb l’església parroquial a
cavall dels segles XIV i XV i en va dirigir les obres el prestigiós
arquitecte Arnau Bargués. part del recinte va ser destruït per les tropes
franceses l’any 1694, tot i que ja havia quedat força malmès durant la
Guerra dels Segadors.
El Palau, l’església de Santa Maria es va anar engrandint fins a ocupar-lo
del tot. Santa Maria tenia un destacable cor amb orgue però sobretot
lluïa per un esplèndid retaule barroc i per unes modernes trones
construïdes l’any 1906 per Antoni Gaudí. Durant la Guerra Civil va ser
incendiada i tot això es va perdre. Posteriorment, va ser reconstruïda al
llarg de deu anys de la mà dels arquitectes Francesc Folguera i Lluís
Bonet. L’església actual conserva la planta, la sagristia i la façana
gòtiques.
L’Antiga:
Nostra Senyora de l’Antiga o de la Riera probablement sigui l’església més
antiga de la ciutat. Se’n tenen notícies des del s. XV, però és molt
possible que sigui l’església que ja esmenta una butlla Papal del 974. .
L’Esperança:
Nostra Senyora de l’Esperança és una capella situada a tocar del passeig
de la Mestrança. Documentada des del s. XVI
|
En
RSS
